És ben sabut que els homes són grans col·leccionistes de rellotges de luxe, però a les dones també els agraden. De fet, el primer rellotge de polsera el 1810, va ser dissenyat per a una dona, Caroline Murat, reina de Nàpols. Es tractava del Breguet nª2639, rellotge de forma ovalada i construcció fina i delicada que contemplava diverses complicacions; indicador de fase lunar, repetició de minuts i termòmetre. No obstant això, es coneixen d'altres manufactures de rellotges anteriors dissenyats per a dones.
Si visitem la Casa Breguet a París, podem observar als seus arxius els registres de totes les complicacions i peticions dels clients que Abraham-Louis Breguet va fer per a clients de gran renom de l'època. El 8 de juny de 1810 la Reina de Nàpols va fer dues peticions, una de les quals era “un rellotge de repetició per a braçalet” pel qual cobrarien 5000 francs. El rellotge va ser una creació fina, muntat en una polsera feta de cabells trenats amb fil d'or.
Aquest rellotge es va enviar a reparar dues vegades segons els registres de Breguet el 1849 i 1855. Després d'això es va perdre el rastre ja que no figura en cap col·lecció pública o privada. Continuarà existint?
El 1869 Patek Philippe va fabricar el seu primer rellotge de polsera per a la comtessa hongaresa Koscowicz.
Els homes feien servir el rellotge de butxaca, així que el rellotge de polsera es va reservar a les dones pel seu disseny similar als braçalets que solien utilitzar. No obstant això, aquest va ser adaptat per als cavallers entenent la utilitat que aquesta modalitat podia aportar als combatents de guerra i pilots en necessitar les mans lliures i poder revisar-ho ràpidament i periòdicament. Per això no podem concebre aquests rellotges de polsera com a iguals, ja que requerien de més enginyeria. El rellotge de butxaca anava protegit per un ambient càlid, sec i lliure de cops mentre que al canell de l'home hi hauria més perill d'esquitxades d'aigua, pols, corrosions i cops i aleshores no existien les caixes hermètiques. Per cert, se'ls va anomenar “rellotge de corretja”, per diferenciar-los dels de dona.
La dona va ser una part essencial de la indústria rellotgera a principis de la industrialització i particularment durant la Primera Guerra Mundial a causa de la manca de mà dobra. Cal recordar com ja vaig comentar en un post anterior a les Radium Girls, dones que tràgicament es van contaminar pel radi que s'utilitzava per aquell moment per al fluorescent dels rellotges.
Les grans marques rellotgeres van començar a entrar al mercat de dona i el 1927 Rolex es va associar amb la nedadora britànica Mercedes Gleitze perquè travessés el Canal de la Manxa amb el Rolex Oyster i demostrés que la caixa era a prova d'aigua. Gleitze va donar suport a les campanyes de Rolex durant els primers anys.
Però no ens enganyem, ja als anys 30 els rellotges de polsera van prendre reconeixement al mercat masculí i realment les activitats de màrqueting se centraven en rellotges per als homes, deixant en catàleg una o dues sèries de dona. Cert és que, en ser la caixa dels rellotges de dona més petita de mida també comportava més dificultat afegir “complicacions” al rellotge.
El 2005 Patek Philippe va llançar un calendari perpetu per a dones, convertint-lo en un dels més venuts i per tant noves idees com fases lunars, esferes esquelètiques, repetició de minuts i cronògrafs de fraccions de segons. Altres marques com Breguett i Vacheron Constantin fabriquen moviments propis per a rellotges de dona.
En conclusió, tot i que la dona ha estat important tant en la fabricació com per a les vendes als inicis dels rellotges de polsera, la majoria dels rellotges actualment són dissenyats per a homes. Tot i així, hi ha marques en què el disseny de rellotges per a dona, és predominant i va en augment. Aquí te'n mostrem alguns.
Raquel
