El curiós element en les caràtules dels rellotges per tenir luminositat a la nit va ser introduïda gràcies al descubriment del radi de Marie Curie. A la dècada dels 20 va derivar en problemes de salut pels que l’utilitzaven a la seva producció ja que l’aplicaven a mà derivó en problemas de salud para los que lo utilizaban en su producción ya que lo aplicaban a mano, humitejant els pincells amb saliva, és per això que a partir de la dècada dels 60 es va prohibir el seu ús. El material luminiscent és una pintura que s’aboca sobre les manilles, números o marques del dial i brilla a la foscor sense necessitat de llum.

Durant un temps es van fer servir pintures radioactives que en teoria, per la quantitat no feien malbé la salut de l’usuari, malgrat avui en dia el seu ús és quasi inexistent. Els materials radiactius tenen l’avantatge de brillar a la foscor sense ser exposats a la llum, però la desavantatge  és que amb el temps perdien les seves propietats luminiscents. El Tritium (composat radioactiu) el perdia en 12,3 ays. El Panerai Luminor, és un exemple de rellotge amb tritium.

Avui en dia es fan servir pigments basats en compostos com l’aluminat d’estronci, no radioactiu, ni tòxic i forforescent al ser exposat a la llum. Les marques més conegudes de “lume” són Luminova, SuperLuminova, NoctiLumina, etc.

A vegades els dials dels rellotges indiquen el pigment fet servir. Per exemple, “L” significa que porta Luminova, “T” que s’ha fet servir Tritium.

En definitiva, la luminositat d’un rellotge depén de la cura que hagi posat el fabricant. En el cas dels materials no radioactius, la luminositat també depén de la relació que tingui el pigment amb el temps d’exposició previ i el tipus de llum amb el que s’hagi carregat. Quanta més exposició a la llum solar o tubs fosforescents millor perquè té més contingut en UV.

Com sempre a Renuevo, la teva botiga online de segona mà.

Raquel

També et pot interessar:

Tipus de vidre d’un rellotge

“Complicacions” d’un rellotge