Quan t’inicies a la fotografia el més provable és que ho facis amb la lent que ve amb la càmera (es a dir, la del kit). Abans de passar a un zoom de millor qualitat que cubreixi les distàncies focals que necessita, tingues molt clar què és el que desitges fotografiar. 

Si el que t’interessa és el retrat, el tipus de lent més popular és un principal de 85 mm, malgrat també pots fer uns excel·lents amb la de zoom. De totes formes, les lents fixes són inclús millors, no només tenen obertures màximes més amplies (el que és ideal per aïllar al subjecte) sino que són extra nítides i generalment ofereixen una millor qualitat d’imatge que el zoom. Aquests són més convenients en termes de poder canviar la distància focal amb un simple gir de l’anell, però en els retrats, sempre és aconsellable seleccionar un objectiu fixe per les seves característiques i fer servir els peus per canviar la composició. 

Considera que existeixen tres distàncies focals de retrat clàssiques:

50 mm 

Una vegada que els fotògrafs descobreixen que l’objectiu del seu kit ja no compleix amb els seus requisits creatius, el primer pel que la majoria se senten atrets és l’humil 50 mm.

Un dels més grans atractius d’aquest objectiu és que la versió f / 1.8 de molts fabricants és relativament econòmica. A més, proporciona un camp de visió comparable al del ull humà, i la gran obertura màxima fa possible la fotografia amb poca profunditat de camp en una varietat de subjectes.

Hi han dos tipus principals de 50 mm comumment disponibles: f / 1.8 o f / 1.4. Aquest darrer permet que, entri més llum a la lent a una velocitat d’obturació determinada, i tambén amb una profunditat de camp menor. Si dispara amb una càmera APS-C, una lent de 35 mm proporcionarà la distància focal equivalent més propera a 52,5 mm. Els usuaris de Micro 4/3, mentre tant, aconseguiràn una distància focal equivalent a 50 mm amb una lent de 25 mm. 

A la fotografia de retrat, les lents de 50 mm són ideals per les de cos sencer i a nivell de cintura, tant a exteriors como a estudisAixò es deu a l’ampli camp de visió en comparació amb una lent de 85 mm o 135 mm, i no necessita estar massa lluny del model per aconseguir aquests talls. 

Per una altra banda, si el seu objectiu és disparar al rostre o un retrat de la part superior del cos (cap i espatlles), apropar-se massa distorsionarà les faccions del model -la cara força prima i el nas més gran-. Per tant, un 50 mm no és la millor opció per aquest tipus de toma.  

85 mm 

Proporciona un allunyament raonable del model, amb un camp de visió més estret que una lent de 50 mm. la de 85 mm és la distància focal més popular per retrats.

Aquests teleobjectius curts estan disponibles amb obertures de f / 1.8 o f / 1.4. L’últim és significativament més car, pel que el pressupost sol influïr en la decisió de compra. Els usuaris d’APS-C, amb una lent de 50 mm proporcionen una distància focal equivalent de voltant de 75-80 mm, mentre que els de Micro 4/3 necessiten una de 45 mm per donar una equivalent de 90 mm.

Aquestes lents són molt versàtils adecuades per l’ús en longitud complerta, a la altura de la cintura i del cap i les espatlles. Pots fer fotos al cap més ajustades, però fes-ho amb compte perquè aquí pot produïr-se una distorsió de les faccions.

Quan es fotografia a estudi, una lent de 85 mm és ideal si has de disparar talls per sobre del genoll, del cap, espatlles i tot el demés, però per pel rostre la de 135 mm seria la millor opció.

135mm 

La joia a la motxila de l’equip de qualsevol fotògraf de retrats ha de ser la lent de 135 mm. Disponible amb obertures màximes de f / 1.8 o f / 2.0. L’obertura amplia funciona amb la distància focal lleugerament més llarga per proporcionar un magnífic desenfoc de fons. Aquest tipus de lents tenen la avantatge de permetre’t apropar-te al model sense envaïr al seu espai.

Si bé són superiors als anteriors, no són perfectes. Els teleobjetius més llargs creen el tipus de distorsió oposat als més amples; mentre que els últims fan que el rostre sembli més estret (amb un engrandiment poc afavoridor del nas), els teleobjectius llargs enxamplen. Això succeeix amb els de 135 mm, malgrat l’efecte no és tant notable com amb una lent de 200 mm. Les lents de 70-200 mm són de treball extremadament versàtil, però per retrats, una de 135 mm amb una obertura màxima més ràpida sempre proporcionarà millors resultats.

Sobre el terreny, les lents de 135 mm poden posar-se tant a prop o tant lluny del model com sigui necessari per composar el tall desitjat. No només això, sino que la lent produeix seqüències de llarga durada absolutament impressionants, gràcies al camp de visió estret i al bokeh pronunciat, malgrat s’estigui a més d’uns pocs metres del model.

A l’estudi, malgrat, les coses són diferents. L’extensa distància de feina requerida per un tret de llarga durada significa que el de 135 mm és massa, però per les de cap i espatlles o de rostre més íntims, són la millor de les tres opcions. La càmera APS-C, amb una lent de 85 mm otorgarà una distància propera de 127,5 mm, mentre que la de 75 mm proporcionarà una distància focal equivalent a 150 mm a una càmera Micro 4/3. 

Com sempre a Renuevo, la teva botiga online de segona mà.

Cristian

Potser t’interessi:

Com evitar l’aparició de fongs a un objectiu fotogràfic

Quants trets són molts trets?