La màgia de les perles i el perquè del seu ús en joieria
La màgia de les perles i el perquè del seu ús en joieria
Les joies fetes de petxines de mar són les més longeves de la història de la humanitat, hem adornat els nostres colls i canell amb aquests mol·luscs durant segles però, cap al 5.300 aC a algú se li va acudir la genial idea d'utilitzar, com a element decoratiu, aquelles petites esferes blanques de nacre amagades dins algunes petxines. Així va començar l'entusiasme per les perles.
A l'antiga Mesopotàmia, el que avui dia coneixem com la regió de l'Iraq, van començar a fer ús de les perles. Es creu que les intercanviaven per ceràmiques i les feien servir com a adorn. De fet, fa uns mesos enrere, a Abu Dhabi, es va exhibir la perla més antiga del món datada en 8.000 anys d'antiguitat i trobada a territoris on es va assentar aquesta civilització.
D'altra banda, el primer poble occidental a obsessionar-se amb les perles fou el romà, tant així que alguns dels seus emperadors s'enviaven a confeccionar retrats amb perles. També els egipcis es van rendir a la perfecció de les perles i les van incorporar ràpidament a la seva societat i cultura.
De fet, les perles han estat objecte de misticisme i llegendes al llarg de la història. Algunes cultures antigues les relacionaven amb llàgrimes dels déus o de les sirenes que habiten al mar, dotant-les de propietats curatives i utilitzant-les a la medicina tradicional per tractar diverses malalties.
En cultures més espirituals com la hindú, aquestes es consideren un símbol del tercer ull sent usades en la meditació per ajudar a la concentració i la connexió espiritual.
Però… què sabem sobre el seu significat i valor en el món occidental?
Les perles naturals eren sinònim de luxe, de puresa i de perfecció i, només, les podien tenir la reialesa, fins a l'arribada de la perla cultivada; tècnica que la van inventar els japonesos i que consistia en la introducció manual d'objectes estranys als mol·luscs amb la intenció que aquests éssers vius recobrissin aquest cos estrany amb la substància primordial del nacre, així van poder tenir-hi accés més persones, però va continuar sent una pedra preciosa a l'abast d'uns quants.
Les perles van ser l'accessori perfecte per a reines i princeses perquè representaven a la perfecció les qualitats de puresa i riquesa; característiques que elles volien projectar. Amb el pas del temps, les perles es van incorporar a l'aixovar de les núvies que es casaven, ja que els brindaria amor, abundància i estabilitat en els seus matrimonis.
Rumors sobre modes una mica estrafolàries que van estar present durant el 1800 a Europa, relaten que en triturar una perla i beure la pols diluïda en aigua, es proveïa de poders curatius per al cor. A més, moltes dones dormien amb una perla per tenir somnis premonitoris, una tradició que ja provenia de l'època de l'imperi romà.
En l'actualitat, amb la fabricació en sèrie de les perles cultivades i amb l'alliberament del seu ús que va fer la dissenyadora Coco Chanel a la seva època, aquestes pedres de nacre són presents a tots els joiers. Encara ens continuen fascinant.
Una perla amb nom propi, La Peregrina
Ja sabem que les perles van tenir de per si una història apassionant però no podem deixar d'esmentar una de les més importants del món.
És una perla amb nom propi que moltes dinasties han cobejat. Parlem de la perla “Peregrina”. Es tractava d'una perla en forma de pera, trobada al segle XVII en aigües panamenyes. La Peregrina va formar part de les joies de la corona espanyola però va estar pul·lulant per tota Europa; va fer honor al seu nom.
Per sorpresa de molts, la Peregrina va sortir a subhasta l'any 1969 als Estats Units. Qui va guanyar la licitació va ser el reconegut actor Richard Burton qui estava casat amb la mítica actriu Elizabeth Taylor. La Peregrina en va ser un regal d'amor per a ella. Durant molt de temps, aquesta espectacular joia va ser propietat de l'actriu, que el va fer confeccionar a la prestigiosa joieria Cartier un collaret a joc amb la perla. Es tractava d'un collaret de robins i de diamants estil renaixentista, enriquint encara més la Peregrina. Taylor va lluir aquesta joia en dues de les seves pel·lícules: “Ana dels mil dies” (1969) i al musical “A little night music” (1977). Un cop morta l'actriu, l'any 2013 una altra vegada va sortir a subhasta amb el collaret inclòs, arribant a un valor de 10 milions de dòlars. Es desconeix qui en va ser el comprador.
Les perles i les seves aventures al llarg dels anys han fet parlar molt, podem dir que no han passat desapercebudes per a ningú. Encara avui dia, les perles, tant les naturals com les cultivades, continuen desfermant passions vagin per on vagin. I abti, et desperten el mateix desig?
Andrea.